Farem realitat el Somni (Anoia Diari)

Estem agraïts d’haver-te conegut i d’haver compartit amb tu, tots els somnis, il·lusions , esperances i projectes….
Estem agraïts per haver pogut viure tot el que hem viscut i per tot el que amb el teu exemple ens has ensenyat.
Esperem honorar la teva memòria amb tot el nostre amor i energia!

Gràcies Manel!
Des de ara viu per sempre en els nostres cors!

MSSS

 

 

Recordo petits moments, quan dinàvem, quan quedàvem per recollir quelcom, quan m’obries portes i portes que ens portaven a llocs inhòspits que ens posaven la pell de punta en els que, com dos nens ens perdiem pujant i baixant escales, tu buscant petits tresors i jo amb l’ull dins de l’objectiu de la càmera que m’ensenyava una altra realitat …

Manel, el Senyor de les claus, el Senyor del Rec, humilitat, senzillesa, energia, companyia, voluntat…

Sempre amb tu!

Àlex López

 

 

Gracies Manel!! La teva serenor i l’infatigable treball, sempre ple d’amor i cap els demés ens ha ensenyat la manera de fer més maco el camí que fem en aquesta terra. El teu exemple serà una ensenyança que durem sempre amb nosaltres.

T’estimo!!

Ricard Travesset

 

 

Tengo la extraña sensación de que es tan GRANDE lo que nos has dejado…
y las palabras se quedan tan pequeñas…
GRACIAS GRACIAS GRACIAS MANEL!!!

Que suerte haberte conocido!!!!!

Bon viatge!!!!

Sandra Arroyo

 

 

Dono gràcies a la vida, per haver-me creuat en el teu camí i haver fet una part del trajecte al teu costat.
Curt, però molt intens.

Ara te n’has anat, però el teu llegat és inesborrable.
Seguirem … construïnt somnis, compartint i estimant-nos, tal com tu ens has ensenyat.
La teva força i vitalitat hi seran sempre presents.

Moltes gràcies per tot, Manel!
Bon viatge comandante!

Roger Mula Ferrer

 

 

Mirarem d’estar a l’altura i ser continuadors dels teus projectes i somnis. Serà molt estrany fer-ho sense tenir-te al nostre costat, però segur que ens serà més fàcil arribar-hi quan pensem com ho hauries fet tu.

Pau Ricart

 

 

Tinc l’amarga sensació d’arribar massa tard… Com t’han escrit serà difícil acostumar-se a estar sense tu.
Ha estat un gran plaer Manel, gràcies per regalar-nos un futur que amb el teu record será molt millor!
Bon viatge de retorn i des d’on siguis no oblidis donar-nos un bon cop d’ull.
De cor… ànims a la familia, amics i a vosaltres ‘Bastida’

Núria Closa

 

 

Manel i ahora que ?

Nos conocemos desde hace mucho tiempo no se si son 20 o algún año mas , hemos compartido todo o casi todo, y no hace mucho una ilusión el Rec , yo me reía i te decía muchas tonterías de todo eso pero al final me liaste y mucho, de ahí han salido muchos proyectos i lo mejor de todo la Bastida un grupo de gente loca con ganas de crear,amar,disfrutar,compartir, y todo eso fue por tu culpa. y ahora que Manel ? sera muy difícil no contar contigo pero intentare seguir con todo lo que habíamos soñado tantas veces y donde quieras que estés que puedas disfrutarlo igualmente Gracias Manel o Manolito. Tu ya me entiendes!!

Toni Pereira

 

 

Manel, amic, ens vas ensenyar a estimar el rec perquè el portaves en el teu cor!
I tu, bona persona, era impossible no estimar-te.
T’estimo amic. Et portaré sempre en el meu cor també

Jordi Carner

 

 

Manel, et tinc tant a agrair, he tingut poc temps per gaudir de la teva companyia, però en aquest any que hem pogut compartir m’has fet creure que un món millor és possible. Per mi, has sigut una d’aquelles persones importants que et creues al llarg de la vida, tan proper i tan amic…..Ha sigut curt però molt intens, hem compartit moltes coses i moltes emocions i sobretot hem compartit la felicitat.

Amb el teu entusiasme i la teva energia positiva ens vas captivar i ens vas fer creure en el teu somni.  Ens has regalat un món i ha sigut fantàstic poder-lo compartir amb tu.  Just avui fa un any d’aquell primer festival que vas imaginar amb tanta il·lusió, ganes i valentia  i mira tot el que has aconseguit: un grup de gent preciosa, compromesa i amb ganes de lluitar per un món millor.

La vida és dura i ara ho ha demostrat, la teva pèrdua és molt injusta i ens fa molt de mal, però a mi m’agradaria pensar que la teva missió era la de demostrar que si es vol de cor tot és possible. Ara ens deixes un buit molt gran i et trobarem molt a faltar: l’empremta que has deixat en cadascú de nosaltres és inesborrable. Però vull que sàpigues que pots marxar tranquil, nosaltres lluitarem per poder fer realitat tots els somnis que ens han quedat per fer i seguint el teu exemple, vetllarem perquè sempre sigui fet des del cor.

Moltes gràcies guapo!  Sempre et durem amb nosaltres!

Carmina Orgué

 

 

Manel, sempre estaràs amb nosaltres, seguirem amb el teu somni i seguirem amb tu,
gràcies per tot el que has sentit i fet,

Gràcies MANEL

Carla Jorba

 

 

Diuen que has marxat,
i jo…
segueixo veient
el teu somriure càlid
a cada pedra d’aquest barri,
la teva mirada amable
a cada cada gota d’aigua que l’alimenta
i el posat ferm
a cada paret
que mai deixarem caure.

Tu saps que no has marxat,
i jo…
t’admiro feliç,
sabent-te estimat.

Quico Tretze

 

 

M’imagino una màquina de tren de vapor, un maquinista i tot una colla de carboners omplint la caldera perquè el tren no s’aturi.
Els carboners treballen a gust  a pesar de la calor i les condicions difícils, perquè confien amb el maquinista.
Un dia el tren s’atura en una estació, el maquinista baixa  a l’andana i els encomana la feina de portar el tren als carboners i els diu:
“em recolliu a la tornada companys”

Marc Vila

 

 

Hoy el aroma de la esperanza ha perdido el consuelo y una nueva enfermedad ha colmado a nuestro corazón ” La Soledad”. Pero estimado Manel no temas a la oscuridad porque tu encontrarás el CAMINO, lleno de Luz y sabrás que esa es tu propia Luz. Nos iluminarás por siempre desde allá arriba.
Sabes Manolo… Será un viaje apacible en el círculo espiritual, en una dimensión donde estarás protegido. Habrá mucha Paz y progreso para tu espíritu.
Aché pa’ ti Manel.

Marilú Martínez- Ruiz

 

 

Somriure seré,
ulls a mans, pedres i cors,
empenta que encèn.

Manel, gràcies per tan de bé, llum i saviesa que has deixat al teu voltant. La teva gent t’estima sense mesura, i en els que la trobada ha estat breu ens has deixat delits d’aquesta cosa especial que generaves. Confio en que el viatge et serà bo i confio en nosaltres per honrar-te la vida.

Per tu aquest molt humil haiku, en agraïment nostre i del Rec i per donar-li pau al teu esperit allà on existeixi, pels segles dels segles, Namasté.

Jou i Xavi,
que acompanyem a la família amb el sentiment.

 

 

Hola Manel, no sé com explicar-ho…

Recordo, a l’escola:
Quan jugavem a basquet als Maristes…
Els treballs conjunts per Sant Jordi…
El concurs de redacció de la Coca-cola a Manresa…

Ja més crescudets…
El festival de Benicasim…
Dormir al teu apartament de Salou…

I ara, fa ben poc…
L’entusiasme en el treball altruista…
La capacitat de lideratge desde la sencillesa…

Ho sento Manel, has deixat un buit en les nostres vides.
Intentarem continuar tot el que, sense adonar-te’n, ens has ensenyat.

No tinc paraules per expresar els sentiments…

Jordi Ginàs

 

 

Manel,

M’han pres mil converses. En l’última, de massa poques, volies caminar.
Ulls somniadors, muntanyes, la família: camins d’aire pur.

Deixaves  passar poc temps entre rialles,
pel teu noble afany de millorar-ho tot.
Amb la teva mà estesa.
Fent més feliç, més bella, més confiable*
Cada conversa. Cada camí.

Caminaràs als cors que ha conquerit la teva veu amb entusiasme.

Una abraçada company

Tània Farré

 

 

Te n’has anat i ja no tornaràs mai més. Ens quedem amb tot allò bonic que vas mostrar-nos. No hi ha volta enrere per aquestes situacions. No hi ha res a entendre. Solament acceptar la nova realitat que ens deixes. Ubicar de nou tot allò que ens emparentava amb tu, perquè aquestes morts sobtades ens provoquen això, una bestial empenta enrere que ens tiba vers on ens vas deixar, endins les emocions sentides el dia i l’hora en què a cadascú de nosaltres ens va arribar la fatídica notícia. La mort se’ns endú a tots un poc, cada cop que algú de nosaltres mor. Però no ens podem quedar en aquell moment, amic. I suposo que tu ho sabies del cert. No es tenen projectes com els què vas iniciar sense un motor que pensi en el present i en el futur. Allò que deixem enrere ens apuntala el camí, i la teva petjada, Manel, el record del teu caràcter que en aquests dies tractarem d’absorbir i ubicar en els nostres éssers s’està tornant d’una bellesa inabastable. Que serveixi aquest fet a l’hora de retratar els teus esforços per contagiar-nos amb l’empenta de les teves passions més nobles. Que sigui el teu gest indestriable del nostre i que el teu alè, la teva paraula, es fongui amb les nostres intencions, caro Manel.

Albert Compte

 

 

Ja fa molts anys que tragino pel Rec i des del primer dia m’ha seduït el seu encant, això m’ha permès cuinar-hi les il·lusions que sempre m’han portat de cap. Ha estat aquí on he conegut al Manel Caro, on l’he vist il·lusionat treballar per les coses que s’estimava, el Rec n’era una d’elles. Haurà estat breu però prou intens com perquè a partir d’ara el trobi molt a faltar.

Una abraçada molt gran a tots i totes els que l’estimàveu.

Jordi Rotés

 

 

Us deixem un vídeo del grup “De Rec” on el Manel hi tocava la guitarra.